Ara ja els meus xiquets s'han fet majors. Hem viscut moltes coses boniques després d'aquestos tres últims anys, han descobert una gran part del món que els envolta, han sorgit problemes i els hem solucionat, hem anat d'excursió, hem aprés les coses importants de la vida, hem plorat junts, hem ballat, hem rigut... I amb tot açò, se'ns ha passat com si d'un bufit es tractaren... tres anys màgics que no oblidaré mai.
No vos oblidaré mai, bouets, perquè heu deixat a dins meu una emprenta molt gran que no es desfarà per molts anys que passen i per molt grans que vos feu.
Vos estime molt.
La vostra mestra. Isabel.
Fins sempre bouets!
No hay comentarios:
Publicar un comentario